AMPLIACIÓ TEMA 11

Una vegada vistes les característiques del programari lliure i els seus avantatges i desavantatges en el punt 2 i 3, vull destacar un vídeo que he vist a YouTube que, amb un exemple d’una recepta d’un pastís, parla sobre les diferències entre programari lliure i programari propietari.

El primer que ens diu es que el programari propietari és com un pastís industrial el qual està molt ben presentat i fa una olor molt bona. Sembla tot genial, no obstant si vulguerem veure la recepta amb els ingredients que formen el pastís, no podríem. Açò es deu a què si l’empresa donara els ingredients, altres podrien imitar els seus pastissos.
D’altra banda, el programari lliure es comparat amb un pastís que podria fer la nostra àvia. Ens diu que ella moltes vegades el fa per a donar-nos-el als seus néts i en cas de què vulguerem la recepta per a provar de fer-los nosaltres, l’àvia ens la donaria sense cap problema. Una vegada tenim la recepta, potser que hi haja alguna cosa que no ens agrada i la podem canviar al nostre gust i, el proper dia que anaren tots a casa de l’àvia, cadascun dels néts tindria una recepta modificada que més tard podria usar qui fora ja que el pastís tenia uns altres ingredients però també estava bo. Per tant, si hauríem de resumir el programari lliure en dos o tres paraules serien cooperació, compartir i racional.

I ara, després d’aquest vídeo que hem vist la comparació entre el programari lliure i el propietari, podríem parar-nos a pensar de dur el lliure a la pràctica, és a dir, a l’escola. Doncs buscant per la xarxa, he trobat un altre vídeo en el qual podem veure com s’usa el programari lliure a l’aula, en aquest cas en l’assignatura de matemàtiques.

Pel que fa l’apartat 4 en el qual hem parlat de LliureX, he trobat una notícia que m’ha resultat molt interessant ja que, amb la introducció de LliureX a les aules de la Comunitat Valenciana, no sols s’ha aconseguit l’objectiu principal que era el d’introduir les TIC en el sistema educatiu, sinó que la Generalitat ha estalviat una gran quantitat de diners al portar el programari lliure a les aules, més concretament 3,8 milions d’euros a l’any 2012 i més de 33 milions des del 2005 fins a la data de hui. Açò es deu a diversos aspectes com poden ser la seua eficiència o  evitar els costos de llicències els quals hem tractat en el punt 2 i 3 d’aquesta unitat on parlàvem sobre el programari lliure.

Segons la Generalitat: Es millora la qualitat, la interoperabilitat, la seguretat dels sistemes d’informació i es fomenta el desenvolupament d’aplicacions pròpies i la presència del valencià al món digital.

Ja per últim, us deixe el següent enllaç on podreu accedir a més informació per a conèixer més profundament LliureX, podent accedir a fòrums, a manuals que ens indiquen com emprar-lo, a enquestes... a més, ens resolen les típiques preguntes que ens poden sorgir com què és LliureX, per què és lliure, per què usar-lo o els avantatges que presenta. També ens dóna l’opció de descarregar-nos diverses versions, oferint les següents:

Per tant, després de veure tot el tema i a mode d’opinió personal, pense que l’ús de programari lliure a l’aula és beneficiós com hem pogut observar als vídeos i a la gran quantitat d’avantatges que presenta este tipus de programari. A més, com hem vist en la notícia, a més d’introduir les TIC i promoure el desenvolupament de la competència digital en els nostres alumnes, pense que seria una bona mesura per tal d’estalviar costos i més en estos moments de crisi on qualsevol estalvi es bo per a què l’economia resorgisca.

Molta gent creu que tant sols podem usar el programari lliure a l’aula d’informàtica, no obstant com hem pogut veure en el vídeo anterior, es pot utilitzar en totes les matèries que vulgam ja siga matemàtiques, castellà, valencià, coneixement del medi, etc. Jo propose que una o dos vegades a la setmana, el mestre i els seus alumnes deurien anar a la sala d’ordinadors i fomentar este tipus de programari ja que, jo personalment l’he estat usant al meu institut durant molts anys i em pareix que ens dóna la possibilitat d’aprendre moltes coses.