AMPLIACIÓ TEMA 11

Una vegada vistes les característiques del programari lliure i els seus avantatges i desavantatges en el punt 2 i 3, vull destacar un vídeo que he vist a YouTube que, amb un exemple d’una recepta d’un pastís, parla sobre les diferències entre programari lliure i programari propietari.

El primer que ens diu es que el programari propietari és com un pastís industrial el qual està molt ben presentat i fa una olor molt bona. Sembla tot genial, no obstant si vulguerem veure la recepta amb els ingredients que formen el pastís, no podríem. Açò es deu a què si l’empresa donara els ingredients, altres podrien imitar els seus pastissos.
D’altra banda, el programari lliure es comparat amb un pastís que podria fer la nostra àvia. Ens diu que ella moltes vegades el fa per a donar-nos-el als seus néts i en cas de què vulguerem la recepta per a provar de fer-los nosaltres, l’àvia ens la donaria sense cap problema. Una vegada tenim la recepta, potser que hi haja alguna cosa que no ens agrada i la podem canviar al nostre gust i, el proper dia que anaren tots a casa de l’àvia, cadascun dels néts tindria una recepta modificada que més tard podria usar qui fora ja que el pastís tenia uns altres ingredients però també estava bo. Per tant, si hauríem de resumir el programari lliure en dos o tres paraules serien cooperació, compartir i racional.

I ara, després d’aquest vídeo que hem vist la comparació entre el programari lliure i el propietari, podríem parar-nos a pensar de dur el lliure a la pràctica, és a dir, a l’escola. Doncs buscant per la xarxa, he trobat un altre vídeo en el qual podem veure com s’usa el programari lliure a l’aula, en aquest cas en l’assignatura de matemàtiques.

Pel que fa l’apartat 4 en el qual hem parlat de LliureX, he trobat una notícia que m’ha resultat molt interessant ja que, amb la introducció de LliureX a les aules de la Comunitat Valenciana, no sols s’ha aconseguit l’objectiu principal que era el d’introduir les TIC en el sistema educatiu, sinó que la Generalitat ha estalviat una gran quantitat de diners al portar el programari lliure a les aules, més concretament 3,8 milions d’euros a l’any 2012 i més de 33 milions des del 2005 fins a la data de hui. Açò es deu a diversos aspectes com poden ser la seua eficiència o  evitar els costos de llicències els quals hem tractat en el punt 2 i 3 d’aquesta unitat on parlàvem sobre el programari lliure.

Segons la Generalitat: Es millora la qualitat, la interoperabilitat, la seguretat dels sistemes d’informació i es fomenta el desenvolupament d’aplicacions pròpies i la presència del valencià al món digital.

Ja per últim, us deixe el següent enllaç on podreu accedir a més informació per a conèixer més profundament LliureX, podent accedir a fòrums, a manuals que ens indiquen com emprar-lo, a enquestes... a més, ens resolen les típiques preguntes que ens poden sorgir com què és LliureX, per què és lliure, per què usar-lo o els avantatges que presenta. També ens dóna l’opció de descarregar-nos diverses versions, oferint les següents:

Per tant, després de veure tot el tema i a mode d’opinió personal, pense que l’ús de programari lliure a l’aula és beneficiós com hem pogut observar als vídeos i a la gran quantitat d’avantatges que presenta este tipus de programari. A més, com hem vist en la notícia, a més d’introduir les TIC i promoure el desenvolupament de la competència digital en els nostres alumnes, pense que seria una bona mesura per tal d’estalviar costos i més en estos moments de crisi on qualsevol estalvi es bo per a què l’economia resorgisca.

Molta gent creu que tant sols podem usar el programari lliure a l’aula d’informàtica, no obstant com hem pogut veure en el vídeo anterior, es pot utilitzar en totes les matèries que vulgam ja siga matemàtiques, castellà, valencià, coneixement del medi, etc. Jo propose que una o dos vegades a la setmana, el mestre i els seus alumnes deurien anar a la sala d’ordinadors i fomentar este tipus de programari ja que, jo personalment l’he estat usant al meu institut durant molts anys i em pareix que ens dóna la possibilitat d’aprendre moltes coses.

TEMA 11

TEMA 11 – APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE

Índex:

- Què és Linux?

- Software lliure

- Avantatges i desavantatges del Software Lliure

- Lliurex

1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que poden trobar en el mercat:

- La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.

- La segona, és que el sistema ve acompanyat del codi font (podem crear aplicacions).

Tenim un nucli on estan els sistemes bàsics del sistema operatiu i una sèrie de llibreries que són uns arxius que tenen una sèrie de funcions, establint instruccions. Molts d’aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.

2. Programari Lliure

Entre les diverses característiques que presenten el programari lliure, destaquen:

- Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.
Per exemple: Mozilla, Opera, CDXP Partner, etc.

- Llibertat d’estudiar com funciona el programari i adaptar-lo a les teves necessitats.
Per exemple: agafar el Mozilla i programar-lo.

- Llibertat de distribuir còpies.
Per exemple: no hi ha problema a l’hora de passar-li el plug-in a la resta de gent.

- Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es benefície.
Per exemple: anar modificant cadascú una mica de cada aplicació per a fer-la més completa.

3. Avantatges i desavantatges del Programari Lliure

AVANTATGES	DESAVANTATGES
Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.	La corba d’aprenentatge és major.
Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari. Ja que, com tot és lliure no necessite fer còpies pirata.	El programari lliure no té garantia provinent de l’autor. Si jo faig una aplicació, qui sap si l’aplicació està ben o mal feta?
Eliminació de barreres de pressupostos. Per exemple si tinguerem una xicoteta empresa i tenim un departament per a fer aplicacions, gastaríem diners per a la gent que fa les aplicacions. No obstant, a l’estar en software lliure, tenim la col·laboració de tota la comunitat i llevem estes barreres de pressupostos.	Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errades. Cada vegada que hi ha una errada, es dedicaran diversos recursos per a reparar-la.
Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar. Per exemple en Mozilla fas una aplicació i la poses lliure, hi haurà gent que estarà disposada a ajudar.	No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia. Com són diverses eines i persones les que estan treballant i desenvolupant-ho, no hi ha una gran companyia que puga donar fiabilitat al que s’ha fet.
Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existisca són menors per l’àmplia disponibilitat d’eines i llibreries. Com hi ha moltes coses que estan fetes, fa que a l’inventar una aplicació pots copiar coses que ja estan.	Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant. Moltes vegades les interfícies no són estables, donant-nos molts problemes (es pengen i no funcionen).
Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades. Si cada mòdul es fera de forma més concreta, fa que si hi ha alguna errada siga més fàcil corregir-la.	L’usuari ha de tenir nocions de programació ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques. Moltes vegades has de ser capaç de programar-te les coses.
Tendeix a ser molt eficient (per què molta gent ho optimitza, millora).	La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb una mateixa fi, etc. poden crear confusió. Depenent de la versió que utilitzem, poden haver incompatibilitats.
Tendeix a ser molt divers, la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estiga adaptat a una quantitat més gran de problemes.

4. LliureX

És una distribució GNU/Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

AMPLIACIÓ LINO IT

El primer que vos vull deixar és el següent SlideShare que podeu consultar en cas de què no us haja quedat clara la meua explicació en l’entrada de Lino It.

Molta gent podria pensar que Lino It és una ferramenta que no podem dur a l’aula ja que no ens permet fer res per als nostres alumnes. No obstant, com hem pogut comprovar amb aquesta pràctica, sí que podem emprar-ho per a presentar informació agrupada per temes, àrees, lliçons, etc. Per tant, pense que Lino It ens dóna una sèrie de possibilitats que molts desconeixen.

Entre altres casos pràctics per a dur a l’aula, un podria ser que els alumnes feren un suro virtual sobre la biografia d’un poeta per exemple amb imatges d’este, post-its amb els seus poemes, vídeos que parlen de la seua vida, arxius, etc. D’aquesta manera quedaria un treball molt ben organitzat i estructurat.

Un altre cas pràctic podria ser posar en un suro conjunt a tota la classe la data dels exàmens, dels treballs, de les tasques que hauran de fer, de les festes, de les excursions, etc. D’aquesta manera podríem consultar-lo cada dilluns només arribar a classe i veure que tenim previst fer eixa setmana.

Per finalitzar, crec que esta ferramenta és molt interessant ja que podem utilitzar-la no sols a l’aula amb els nostres alumnes, sinó que ens poden servir en moltes altres ocasions i àmbits.

LINO IT

Lino It és un lloc virtual que ens permet crear un espai personal en forma de suro on podrem penjar les notes que nosaltres vulgam, ja siga vídeos, música, activitats, tasques que hem de recordar, etc. No obstant, Lino It no es queda ací ja que amb esta ferramenta podrem treballar conjuntament a més de poder compartir les nostres construccions amb els nostres amics, amb tot el públic o, si no volem, també podem elegir que siga privat.

A continuació, us mostraré com he creat el meu suro en Lino It. Com he usat la majoria de les ferramentes que ens ofereix, no us resultarà molt difícil emprar-lo una vegada que heu llegit aquesta entrada.

1r pas: El primer que haurem de fer serà donar-nos d’alta en Lino It. Per a fer açò, tant sols haurem de posar Lino It en Google i clicarem la primera opció. Una vegada dins, cliquem en Sign up, emplenem les dades que ens demana i ens donem d’alta.

2n pas: Una vegada registrats ens eixirà el menú principal i ací clicarem a l’opció Create a new Canvas.

Una vegada hem clicat, ens apareixeran diverses opcions que haurem d’emplenar-les. Són les següents:

- Name: on posarem el nom o títol del nostre suro (no haurà de sobrepassar els 32 caràcters).

- Background: On elegirem el fons del nostre suro, ja siga de les opcions que ens dóna o seleccionant una imatge del nostre ordinador.

- Acces to Canvas: ací elegirem si volem que el nostre suro siga públic, privat, si volem que puguen deixar-nos post-its o no, etc.

- Details: ací elegirem les opcions que cregam corresponents.

3r pas: Ara ja podem començar a crear el nostre suro. Com es pot observar, hi ha diverses opcions i la primera que vull destacar és la d’introduir els post-its. El que hem de fer únicament és clicar a un dels post-its de diferent color que ens apareixen a la part superior a la dreta i ens eixirà alguna cosa així:

Quan li cliquem a Save, se’ns queda en el suro així:

Com es pot observar en eixa imatge, el post-it està girat ja que si punxem pel cantó de la part superior a la dreta d’aquest, podem realitzar esta funció. A més, també podem veure més opcions a simple vista com els 5 botons que estan a la part de baix a la dreta. Les funcions d’aquestos són:

- Primer botó: amb este podrem editar el post it, canviant la descripció, la font, el color, posant-li una icona, afegint etiquetes, etc.

- Segon botó: amb aquest botó podrem posar quin dia volem que aparega el post it en el suro .

- Tercer botó: amb aquest podríem afegir una direcció de correu electrònic per a enviar-ho.

- Quart botó: este botó ens permet copiar el post it a un altre suro.

- Cinqué botó: amb aquest podrem eliminar el post it.

4t pas: D’altra banda, també podem posar imatges, vídeos, fitxers entre altres opcions que ens apareixen a la zona superior a la dreta del nostre suro virtual.

Pel que fa les imatges, podem inserir-les clicant a les dos fotos que ens ixen. Ací podrem elegir la grandària de la imatge i si volem posar-li comentaris o no, sombra, etc.

Si clicarem en Frame podríem afegir text, canviar el color d’aquest, la grandària, etc.

Pel que fa els vídeos, podem inserir-los clicant a la icona que està a la dreta de la d’inserir imatge. Si cliquem, ens eixirà la següent finestra on podrem elegir si el muntem des de YouTube, Vimeo o Ustream, tant sols posant la URL del vídeo.

Altra opció que trobem és la de muntar fitxers. Açò ho usarem per exemple si plantegem una activitat i volem que l¡alumne resolga algun qüestionari, etc. per a fer això tant sols haurem de clicar en esta opció i muntar el fitxer que desitgem.

Després trobem l’opció del paper transparent al costat de la del fitxer amb la qual podrem agrupar els sticks, ja que ens deixa una espècie de tapís.

En Highlight New podrem veure l’ordre en que hem realitzat els sticks, quin hem fet primer, segon, tercer, etc.

Ja per últim, trobem dalt de tot el títol que podrem modificar al clicar-li damunt, i diverses opcions sent la més interessant la d’Informació ja que mitjançant esta podrem copiar el nostre suro al Blog gràcies a l’opció Embed lino, o copiar l’URL o el link.

5é pas: D’altra banda, pel que fa la zona inferior, podem distingir d’una banda a la part esquerra,  els diversos canvas que hem treballat. D’altra banda, en la part dreta està el calendari on hi ha un quadradet transparent que si anem desplaçant-lo podrem veure una zona determinada del nostre suro virtual.

Ara que coneixeu tot açò ja podeu fer el vostre suro virtual. Ànims que jo ja he fet el meu emprant tot el que us he parlat en esta entrada! Ací us el deixe:

AMPLIACIÓ TEMA 10

Buscant per la xarxa he trobat aquest blog on, entre altres coses, comenta els avantatges i els inconvenients generals de les xarxes socials. Quedarien resumits en el següent quadre:

Avantatges	Inconvenients
Ens permet intercanviar experiències.	Algunes persones poden invair la nostra privacitat provocant-nos grans problemes.
Afavoreixen la participació i el treball col·laboratiu.	Pot arribar a convertir-se en una addicció si no s’usa d’una forma correcta.
La gent que utilitza les xarxes socials han demostrat un major grau d’eficiència i de treball en equip.	Pot haver falta de privacitat, sent mostrada públicament informació personal, les fotos que ens fem, vídeos, etc.
Ens permet construir una identitat personal i/o virtual (compartint informació, interessos, aficions, etc.).	Poden presentar-se casos de material no adequat en les xarxes socials.
Faciliten les relacions entre persones.
Faciliten el aprenentatge integral fora de l’aula i posar en pràctica els conceptes adquirits.

Ja per acabar aquest tema, vull deixar-vos una noticia que he trobat anomenada Mòvils, Facebook i Twitter: les noves ferramentes a les aules.

Esta notícia ens parla sobre els avantatges que ens proporcionen les noves tecnologies i, més concretament, les xarxes socials les quals estan convertint-se cada vegada més en un element essencial en l’educació, creant-se una tendència on alguns professors veuen com a vitals l’ús del Facebook o Twitter a la seua aula.

Segons Steve Nicholls:

Les xarxes socials permeten a les persones intercanviar informació i connectar-se entre sí.

Pel que fa la meua opinió, pense que seria molt innovador emprar les diverses xarxes socials com poden ser Facebook i Twitter a l’aula ja que ens donen una sèrie d’avantatges que molts dels professors desconeixem. Entre altres, podem destacar:

- Facilitem la discussió entre alumnes i el mestre.

- Podem treballar a distància.

- Podem crear grups on estem tota la classe i debatre sobre algun tema proposat.

- Podem posar vídeos i els alumnes poden veurer-los en sa casa i fer-se preguntes, resoldre problemes, etc.

- Podem manar treballs als nostres alumnes i estos podran organitzar-se i intercanviar opinions.

Vull deixar-vos esta frase per acabar ja que molts mestres es neguen a emprar este tipus de ferramentes perquè pensen que són un mitjà de distracció per a l’alumnat, no obstant:

Els beneficis de l’ús de les xarxes socials són majors que els riscos.

PER SI NO HO SABIES:

Saps que hi ha una pel·lícula que s’anomena La red social  que està basada en la vida de Mark Zyckerberg i com va crear Facebook? Ací teniu un enllaç on podreu veure de què tracta amb més profunditat.

Saps que el pardalet que forma el símbol de Twitter té nom? S’anomena LARRY, en honor a la llegenda de la NBA que jugava amb els Boston Celtics, Larry Bird.

TEMA 10

TEMA 10 – XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

Índex:

- Definició i característiques de les Xarxes Socials

- Tipus de Xarxes Socials

- Facebook

- Twitter

- Aplicacions educatives de Twitter i Facebook

1. Definició i característiques de les Xarxes Socials

Algunes de les seues característiques més importants són:

Des d’un punt de vista més GENÈRIC	Des d’un punt de vista més ELECTRÒNIC
Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social ja que tots formem part de xarxes socials, perquè tenim amics, coneguts, etc.	Són llocs web que ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.
Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.	Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc. en una mateixa interfície.
Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

Com exemples de Xarxes Socials més importants destaquen:

Facebook, Twitter, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.

2. Tipus de Xarxes Socials

Xarxes personals. Per exemple muntar fotos, vídeos, etc. com en Facebook.

Xarxes temàtiques. Per exemple, una xarxa de cinema o Glogster, podent compartir materials, publicar nous continguts, etc.

Xarxes professionals. Per exemple, Linkedin, el qual ens permet buscar ofertes de treball.

3. Facebook

- Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovits i Martk Zuckerberg.

- Originalment era un lloc per a estudiants de la Universitat de Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tingui un compte de correu electrònic.

- Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.

- Existeix la possibilitat d’incloure fotos i vídeos al mur.

4. Twitter

- La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.

- Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.

- Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.

5. Aplicacions Educatives de Twitter i Facebook

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.

- Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.

- Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d’exàmens.

- Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Pel que fa Twitter, podem establir un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació en les pàgines web. A més, també podem establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Pel que fa Facebook cal destacar:
- Els grups on els alumnes podran comentar i fer reflexions sobre les activitats realitzades a classe.
- Els esdeveniments per anar refrescant la memòria dels estudiants respecte a les activitats, lectures, exàmens, etc.
- Crear les enquestes amb contingut educatiu les quals han de ser entretingudes, obertes i senzilles.

D’altra banda trobem:

Study Groups. És una manera ràpida i fàcil de col·laborar amb els seus companys de classe i planificar tasques per als seus cursos, pots crear llistes de tasques, discutir certs temes, establir horaris de les reunions.

Mathemathical Formules. Amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb fórmules matemàtiques, aquestes fórmules s’escriuen amb la sintaxi de Latex.

CiteMe. Amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teves notes amb format de WorldCat, el catàleg més gran del món.

BooksiRead. Pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit. També pots consultar les opinions d’uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

AMPLIACIÓ TEMA 9

Pel que fa la Webquest, us adjunte este SlideShare on podem ampliar una mica més sobre el que hem vist en aquesta primera part de la unitat. A més, al final d’aquest ens deixa una sèrie d’enllaços amb uns quants exemples molt significatius com els dos que hem vist fa una estona.

Pel que fa la Caça del Tresor, amb aquest SlideShare, podem veure un clar exemple:

I tu, vols crear la teua Caça del Tresor? Segueix els passos del següent vídeo i et serà molt fàcil!

Ja per últim, vull adjuntar-vos una notícia molt interessant que he trobat en el periòdic 20minutos la qual ens diu com les TIC, i més concretament les WebQuest, afecten molt positivament a l’aprenentatge de les matemàtiques per les següents raons:

- És l’alumnat qui construeix el seu propi coneixement a través de la reflexió i el treball cooperatiu.
- Disminueixen els problemes de conducta (conductes disruptives) i de desinterès acadèmic.
- Augmenta l’interès acadèmic i es redueix significativament l’ansietat cap a l’assignatura de matemàtiques.

Pel que fa la meua opinió, pense que la WebQuest i la Caça del Tresor ens poden resultar de gran utilitat a l’hora de proposar treballs als nostres alumnes ja que nosaltres els indicarem els passos que hauran de seguir i els donarem els recursos necessaris per a què puguen fer-ho de la millor manera possible. A més, també podem fer exàmens, sobretot amb la Caça del Tresor. Com hem vist en la notícia que us he deixat abans, utilitzar aquestes dos opcions permet desenvolupar en els nostres alumnes diverses habilitats com poden ser la de cooperació, reflexió i de competència digital ja que els alumnes hauran de buscar i seleccionar la informació. Per tant, degut a tot açò i a què són divertides i formatives per als alumnes, les utilitzaria en la meua aula.

TEMA 9

TEMA 9 – EINES DE LA WEB 2.0

Índex:

- Definició de Webquest

- Tipus de Webquest

- Parts i exemples de Webquest

- Definició de caça del Tresor

- Exemples

1. Definició de Webquest

- Ajudem a l’alumne a que entre a Internet de forma didàctica, amb un fi educatiu.

- És una activitat de recerca d’informació de forma guiada.

- En una Webquest nosaltres analitzem la informació, la sintetitzem i la emprem.

- Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.

- El docent orienta tot el procés.

2. Tipus de Webquest

Podem trobar dos tipus:

Webquest a curt termini:

- És l’adquisició i integració del coneixement d’un determinat contingut d’una o diverses matèries.

- Una activitat que l’alumne puga fer en un període de 1-3 classes.

- Exemple: com pujar els apunts de classe a Google Docs.

Webquest a llarg termini:

- Una setmana o un mes de classe.

- Implica major nombre de tasques, solen culminar amb la realització d’una presentació amb una eina informàtica.

- Exemple: el blog.

3. Parts i exemples de Webquest

Introducció, que presenta el plantejament general de la Webquest a tot el grup. On ens diu breument que anem a fer.

Tasca, s’identifica amb l’objectiu final de la Webquest: allò que ha d’elaborar-se a l’acabar la Webquest. Es poden plantejar preguntes de tipus: Voleu saber com es fa...?
Per exemple, al final d’aquesta Webquest, els alumnes deuran fer un mural amb Glogster on es mostrarà tots els rius d’Espanya.

Procés, on s’indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos que han de consultar els alumnes per a obtindre informació sobre l’activitat.
Per exemple: 1r: aprendre els rius d’Espanya. Hem de buscar en Google... 2n: s’ha de buscar al diccionari..., etc.

Avaluació, on s’indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran. Mitjançant rúbriques, en funció de la tasca podem veure com el que va fent es desglossar quina seria la seua valoració. Un exemple de rúbrica podria ser el següent:
Per exemple, si l’alumne fa açò, quina nota té.

Conclusió, on apareixen unes reflexions i opinions finals del que s’ha fet.

Orientació per al professor, on apareixen suggeriment per a utilitzar la Webquest en classe.

Ací us deixem dos exemples on es troben les parts comentades:

http://webquest.xtec.cat/httpdocs/wqunionflag/index.HTM

http://www,xtec,cat/~Ibartron/WQCjutadania/portada.htm

4. Definició i exemples de Caça del Tresor

- La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d’adreces o pàgines web de les quals poden extraure’s o inferir-se les respostes. És a dir, es tenen una sèrie de recursos i a partir d’ahí es plantegen unes preguntes. Poguerem dir que és com un examen.

- Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tot els coneixements que s’han desenvolupat en els passos anteriors.

- Són una eina TIC excel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que “primer és la metodologia i després la tecnologia”.

- Presenta l’avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet per a això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.

Com hem vist anteriorment, la Webquest estava composta de diverses parts. Doncs en la Caça del Tresor podem trobar-ne les següents:

Ací dos exemples de Caça del Tresor:

Títol: Bacterias ¿amigos o enemigos?

Enllaç: http://www.telefonica.net/web2/colegiomaristasanjose/TH/bacterias3eso/

Enllaç: http://fzayas.com/cazas/cazakirico.pdf

AMPLIACIÓ TEMA 8

Una vegada vistes en el tema les característiques dels blocs i de les wikis a més d’exemples molt clars d’aquestos, podríem extraure una sèrie de diferències clau entre un i altre. En el següent quadre apareixen unes quantes:

Bloc	Wiki
Solen ser autors individuals	Solen ser autors col·lectius
No es solen editar els posts	Hi ha una edició constant
Solen ser més subjectius	Solen ser més objectius
Els posts s’organitzen cronològicament	S’organitzen entorn d’un tema
Altres usuaris poden deixar comentaris però no modificar el post	Altres usuaris poden deixar comentaris i modificar el contingut

No obstant, podem trobar moltes més diferències. Per això, he decidit inserir aquest vídeo de YouTube on hi ha moltes, a més d’informació addicional com pot ser quan van nàixer els blocs i les wikis a més de la quantitat de gent que l’utilitza.

Ja per últim, abans de finalitzar amb aquest tema, vull parlar-vos sobre el blog que he trobat per la xarxa el qual m’ha resultat molt interessant ja que podem trobar dos posts que exemplifiquen molt bé tot el que hem vist fins ara.

Pel que fa el primer post, este ens explica què és un mapa conceptual i com fer-lo d’una manera correcta. Per tant, podríem dir que seria un exemple de post característic dels Blocs de professors on s’ha posat el material de l’assignatura, en aquest cas: com fer un mapa conceptual. Açò ens indica que amb el bloc també podem penjar apunts que estaran a l’abast de tots els nostres alumnes a més de tot aquell que dispose de connexió a Internet i estiga interessat en el tema tractat. Degut a açò, el bloc potser una ferramenta molt útil i rendible ja que, tant sols tenint connexió a Internet, podrem penjar tots  els temes que vulgam i els nostres alumnes podran interactuar amb nosaltres, posant comentaris o buscant més informació sobre el tema.

D’altra banda, també m’ha resultat molt interessant aquest post que ens parla sobre l’ús de les wikis a l’àmbit educatiu. Entre altres possibilitats, ens diu que les wikis permeten que:

- Els professors i alumnes puguen elaborar col·lectivament glossaris de diverses assignatures.

- Els alumnes desenvolupen un pensament crític i habilitats col·laboratives i responsables.

- Els alumnes puguen realitzar treballs, els quals aniran enriquint-se cada vegada més a mesura que troben i completen més la informació.

- Els nostres alumnes puguen connectar-se amb altres estudiants del món.

- Els professors puguen comunicar-se amb els pares sobre novetats que puguen haver al centre.

TEMA 8

TEMA 8 – BLOCS I WIKIS

Índex:

- Característiques d’un Bloc.

- Tipus de Blocs.

- Característiques d’una Wiki.

- Exemples de Blocs i Wikis.

- Ús didàctic de Blocs i Wikis.

1. Característiques d’un Bloc

Les principals característiques d’un bloc són:

- Espai web on el seu autor/a escriu cronològicament els posts.

- Els lectors poden deixar els seus comentaris, amb l’opció d’escriure comentari.

- Fàcils de crear (plantilles, inserció de fotos, vídeos d’enllaços) i s’editen on-line.

- Els articles (cadascun amb URL) es poden organitzar per categories i etiquetes (tags). En el cas d’aquest bloc les etiquetes per exemple, es divideixen en teoria i pràctica.

- Servidors gratuïts: Blogger, Wordpress.

- Alguns permeten als autors saber quan se’ls cita en altre Bloc (trackback, pingball).

- Ofereixen sindicació/subscripció de continguts, perquè els subscriptors puguen rebre informació sobre les actualitzacions.

- Solen incloure cercador intern, llistats d’altres blocs i altres funcionalitats (Gadgets: per a Blogger, i Widgets: per a Wordpress).

2. Tipus de Bloc

Bloc de Centre. Un blog d’un col·legi en el qual es poden mostrar quines són les activitats que es fan, les avaluacions dels xiquets, etc.

Bloc d’Aula. Un blog general i que cada un dels alumnes escriga un post.

Bloc de Professors. Un blog on es pot posar tot el material de l’assignatura, temes d’investigació del professor, etc.

Blocs de Blocs. Una recopil·lació en un blog parlant sobre altres blogs.

Blocs de Poble. Una recopil·lació de blogs de diversos pobles.

Blocs de Recursos. On podríem englobar els anteriors.

Blocs d’alumnes. El que fem nosaltres en aquest bloc.

3. Característiques d’una Wiki

- Espai web amb una estructura hipertextual de pàgines referenciades en un menú lateral.

- Diverses persones/autores elaboren continguts de manera asíncrona. És a dir, primer un, després un altre i així successivament. 

- Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i faciliten la realització de còpies de seguretat.

- Són espais on-line molt fàcils de crear, solen incloure un cercador intern i faciliten la sindicació de continguts. Al igual que ocorre amb un blog, amb una wiki és el mateix, que són fàcils de crear, que inclouen un cercador intern, etc.

4. Exemples de Blocs i Wikis

Models Wikis

El exemple més clar del que és una wiki podria ser la següent:

http://aulablog21.wikispaces.com/

Models Blocs

Un clar exemple podria ser el següent de l’escola dels til·lers.

http://blocs.xtec.cat/escolaelstillers/

5. Ús didàctic de Blocs i Wikis

- Es poden utilitzar com a portafoli digital. Poden elaborar aquí alguns dels treballs que els encarreguin els professors. És a dir, el que fem en el nostre bloc.

- Fer brainstorning sobre un tema.

- Coordinació del periòdic escolar o de qualsevol activitat. 

- On el professorat emmagatzema i ordena materials i informacions d’interès per al seu treball. Per exemple, els blocs del professor.

- Enllaç al bloc taular d’anuncis del professor (RSS, alumnes).

- Bloc personal del professor, orientat als seus col·legues.