AMPLIACIÓ PRÀCTICA GOOGLE SITES

Per si no us ha quedat clara la meua explicació en l’entrada anterior, us deixe aquest tutorial que he trobat a YouTube on s’explica molt bé com emprar Google Sites pas per pas.

Personalment, el que més m’agrada de Google Sites és que qualsevol persona, independentment dels seus coneixements sobre programació, pot crear una pàgina web des de qualsevol lloc. Tant sols amb un compte de Gmail i uns coneixements bàsics podrem crear una WebQuest que ens resultarà de molta utilitat a les nostres aules. A més, donat que som nosaltres mateixos qui la creem i els que més coneixem als nostres alumnes, podem modificar-la i adaptar-la a les seues necessitats. Ja per últim, voldria dir que també m’ha agradat la gran quantitat d’opcions que ens permet realitzar una WebQuest ja que podem tractar tots els temes de totes les assignatures que pensem d’una forma divertida per als nostres alumnes.

No obstant, hi ha un aspecte que potser es tire en falta, este es el de poder deixar comentaris ja que Google Sites no disposa de cap opció per a què qualsevol lector puga escriure un comentari, cosa que podria resultar molt útil per tal d’aportar opinions de millora de la WebQuest. 

PRÀCTICA GOOGLE SITES

En aquesta nova entrada us explicarem com fer una WebQuest des de Google Sites. Aleshores, què ens permet fer aquesta eina? La resposta és crear una pròpia web en Google sense la necessitat de tindre coneixements sobre programació. D’aquesta manera podrem crear la nostra WebQuest.

El primer que hem de fer és tindre clares les parts de la WebQuest i, una vegada sabut açò, us explicarem com emprar Google Sites per a poder realitzar-la. Per tant, la nostra WebQuest es dividirà en 8 parts:

- En la presentació escriurem els noms dels components del grup i el títol de la WebQuest.

- En la introducció parlarem breument sobre el tema general de la WebQuest.

- En la tasca descriurem quin serà l’objectiu final de la WebQuest.

- En el procés indicarem les activitats i passos que han de realitzar-se. Explicarem breument en que consisteixen cadascuna de les activitats que proposem, a més de posar els recursos que hem emprat en cada una d’elles.

- En l’avaluació farem una rúbrica de 5 x 6 on indicarem els aspectes que valorarem i com els valorarem.

- En la conclusió farem una reflexió final del que ha fet el xiquet, posant-nos en la seua pell, pensant quins problemes se li han plantejat i que ha après.

- En la bibliografia posarem tots els enllaços i recursos que hem utilitzat seguits.

- En l’orientació per al professor escriurem com podríem emprar eixa WebQuest amb els alumnes, en quina assignatura, per a quins alumnes en especial... és a dir, farem suggeriments per a utilitzar la WebQuest a l’aula.

Molt bé, ara que sabeu què és una WebQuest, tant sols us queda saber emprar Google Sites per a poder crear la vostra!

El primer que haureu de fer és entrar en la pàgina de Google Sites, seguint els següents passos:

- Entrem al nostre compte de Google.

- Busquem Google Sites en Google.

- Cliquem a la primera pàgina que ens isca.

Una vegada ací dins, ens eixirà un tipus de menú on podem veure l’apartat Crea, a la part esquerra. D’aquesta manera, podrem començar a crear la nostra WebQuest.

Després de clicar a Crea, se’ns obri una nova pàgina que ens permetrà d’una banda elegir el títol i la ubicació de la nostra WebQuest, i d’altra seleccionar un disseny.

Una vegada tinguem les dades emplenades i el disseny clar, clicarem a Crea i podrem començar a donar-li forma a la nostra WebQuest. Però, com ho podem fer? Molt fàcil, en la nova pàgina que se’ns obri, a la part superior a la dreta, podem distingir 4 opcions que ens permetran realitzar la WebQuest. Estes són:

La primera opció, la del llapis, és la d’editar. Amb esta podrem escriure el títol de cada apartat i el seu contingut. Per tant, esta opció és fonamental ja que és la que ens permetrà desenvolupar cada part de la nostra WebQuest.

Com podem observar en la imatge, hi podem trobar una barra molt pareguda a la que podem trobar a Google Docs amb la qual podem canviar el tipus de lletra, la grandària, l’alineació, etc.

A més, dalt d’aquesta barra també podem trobar altres 4 opcions:

- Insereix ens dóna una gran quantitat de possibilitats, ja siga posar imatges, vídeos, enllaços, gadgets, documents o gràfics entre altres.

- En format, podrem canviar l’alineació del text, afegir subíndexs, superíndexs, subratllar, etc.

- L’opció de taula ens permetrà inserir una taula de la qual podrem elegir les files i columnes, a més de poder anar modificant-la a mesura que anem fent-la.

- Ja per últim, en disseny podrem escollir la estructura d’eixa part, ens ofereix dues columnes i barres laterals a la dreta entre altres.

La segona opció, la del quadrat en la creueta, és la d’afegir una pàgina nova. Aquesta és la que ens permetrà crear cada part que forma la nostra WebQuest. En totes les parts seguirem un mateix patró que serà el següent:

Com es pot observar, hi ha un numeret davant del títol de la pàgina que volem crear per tal que no se’ns canvie de posició. D’altra banda, també podem veure que està marcada l’opció Posa la pàgina en el nivell superior per a què puga crear-se una nova pàgina a continuació de la que hi ha. Açò ho seguirem sempre excepte en les activitats que trobem en l’apartat procés on, en aquest cas, clicarem l’opció de baix, Posa la pàgina a (nom de la pàgina). També tenim l’opció de Seleccionar una ubicació diferent amb la qual podrem escollir la que vulguerem.

En la tercera opció, anomenada Més, podem trobar un fum de possibilitats com poden ser:

- Historial de revisions on podem veure les diverses revisions que s’han fet al llarg del dia, de la setmana, del mes, etc.

- Configurar la pàgina on podem elegir si mostrar o no el títol de la pàgina, els enllaços, permetre o no arxius adjunts, afegir comentaris, etc.

- Edita el disseny del lloc que ens permet habilitar la capçalera, la navegació horitzontal amb la qual podem canviar-ho a pestanyes i seleccionar i afegir pàgines des d’ahí.

- Gestiona el lloc amb el qual podem afegir una petita descripció, canviar el nom del lloc, l’idioma, el tema, els colors i tipus de lletra, etc.

Ja per últim, trobem l’apartat de Comparteix on podrem veure l’adreça de la WebQuest, a més de de poder compartir-la amb qui vulguem i delimitar qui té accés i qui no.

Molt bé, ara que ja sabeu utilitzar Google Sites i com fer una WebQuest podreu fer la vostra.

Ací teniu la meua sobre els animals vertebrats i invertebrats, espere que us agrade! 

TEMA 13 - AMPLIACIÓ

Buscant per la xarxa, he trobat el següent vídeo el qual em resulta molt interessant ja que parla sobre l’ús de liPad en educació. 

Ens diu que l’iPad ens permet accedir a tot tipus d’informació, podent obrir així la porta a nous coneixements. A més, este element crea entusiasme i emoció entre els alumnes ja que, al ser una ferramenta amb la qual poden interactuar de forma divertida, els motiva a l’hora d’aprendre.

D’altra banda, dur l’iPad a la motxilla no resulta per a res pesat i podríem estalviar l’excés de pes com pot ser dur la llibreta de matemàtiques, de coneixement del medi, de llengua, etc. A més, té accés a Internet i una gran quantitat d’aplicacions, moltes d’elles de caràcter educatiu. Per aquesta raó, també en trobem per a alumnes que presenten trastorns –com el de l’espectre autista- o dificultats, les quals els ajuden a aprendre d’una forma molt entretinguda. Per tant, podem dir que l’iPad és una ferramenta que atén a la diversitat, afavorint així la integració d’estos alumnes i combatint les desigualtats.

A més, el vídeo ens diu que amb l’iPad els alumnes participen més a classe la qual és més divertida perquè amb les aplicacions poden fer coses que no podien amb el llibre o altres materials. També és milloren aspectes molt importants com poden ser la motivació, l’autonomia i el treball personal, el que fomenta que l’alumne siga protagonista en el procés d’ensenyança-aprenentatge.

Ací us deixe una frase d’un alumne d’esta escola: Estudiar és més divertit en l’iPad ja que té activitats més interactives que les que podem trobar al llibre de text.

Ja per últim, al blog del periòdic 20minutos, he trobat un escrit d’un pare que ens dóna la seua opinió sobre l’ús de l’iPad en el col·legi del seu fill Jaime. Ens diu que li agrada molt ja que hi ha aplicacions de tot tipus, de dibuixar, de contes interactius, de realitzar puzzles, generadores de pictogrames –molt útils per a xiquets amb trastorn autista-, etc. que permeten que el seu fill puga aconseguir un bon desenvolupament de les seues destreses, a més d’adquirir nou coneixement.

Estic descobrint l’enorme potencial educatiu i d’entreteniment que té l’iPad.

Pel que fa la meua opinió, pense que l’ús de l’iPad a l’aula podria afrontar eixes desigualtats a l’hora d’aprendre gràcies a la gran quantitat d’aplicacions que podem usar. Crec que l’ús de l’iPad – com el de totes les coses – en la seua justa mesura és molt bo i ajuda a millorar i desenvolupar habilitats i destreses en els alumnes que altres ferramentes no ens ofereixen. No obstant, no s’ha d’abusar d’ell, ja que açò provocaria que altres activitats que tingueren lloc en la vida diària dels xiquets i xiquetes foren deixades de costat, fins i tot aplegar al punt de no realitzar-les més.

Recordant les aplicacions educatives que hem vist en l’entrada del tema 13, us proposaré una activitat amb l’iPad per a dur-la a terme a qualsevol aula d’educació primària. El primer que faríem seria posar als alumnes en grups de 4 o 5 i li donaríem un iPad a cada un dels grups. Després, per exempe si estiguerem tractant en classe els tipus d’hàbitat, els diríem que buscaren informació amb l’iPad sobre estos. Una vegada tinguen la informació, utilitzarien una aplicació per a poder compartir-la entre tots els grups i així, gràcies al treball conjunt disposaran de tota la informació i estalviaríem temps de recerca. Esta seria una activitat molt entretinguda i divertida que els permetria ampliar el coneixement que tenen sobre el tema ja que els alumnes compartiran i intercanviaran tota la informació emprant l’iPad. D’aquesta manera, cada un d’ells podrà accedir a ella i aprendre coses noves.

TEMA 13

TEMA 13 – IPAD EN EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Índex

- Què és l’Ipad?

- Propostes de treball per Ipad.

- L’Ipad en l’aula de Primària.

- Aplicacions Ipad per a Educació Primària.

1. Què és l’Ipad?

L’Ipad és dels cridats ordinadors “tablet”, és un aparell fi, de la grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses. A més, té un teclat en la pantalla, un teclat físic opcional i consta d’un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos. També cal dir que els analistes diuen que la seva principal característica està en l’aspecte multimèdia, com llegir periòdics o veure vídeos, més que la seva utilitat com a laptop.

2. Propostes de treball per Ipad

Enregistrament d’àudio à Caster Free.

Esquema à Wikipanion i MindJet.

Mapa conceptual à Idea Sketch.

Resum de notícies à Lector de notícies d’un periòdic i Documents Free.

Comentari de lectura. IBooks i Documents Free.

Narració visual à Puppet Pals.

Gràfics estadístics à Amb un full de càlcul i Documents Free.

Fitxes PDF à Pdf-Notisfree.

Edició d’imatges. EverNote.

Geolocalització de materials à Google Earth i World Explorer.

3. L’Ipad en l’aula de Primària

- Emprar en format intuïtiu i natural, ja que per al seu ús, no és necessari cap coneixement informàtic previ.

- Simplement amb la seva manipulació, aprens les claus d’ús de forma ràpida.

- Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seves aplicacions, augmentant la concentració de l’alumnat i possibilitant l’aprenentatge lúdic. És a dir, hi ha unes aplicacions individualitzades, possibilitant així una segmentació de la classe depenent dels ritmes d’aprenentatge dels alumnes.

- L’iPad possibilita el treball individualitzat adaptant-se al ritme d’aprenentatge de l’alumne alhora que permet la creació de grups homogenis de treball usant un dispositiu grupal (sempre en grups reduïts, perquè l’aprenentatge sigui significatiu).

4. Aplicacions Ipad per Educació Primària

iWriteWords. Aprofita al màxim la pantalla tàctil de l’iPad per ensenyar i estimular als nens l’escriptura d’una manera divertida.

Read Me Stories. Té una biblioteca d’històries que el xiquet pot anar veent passant amb el dit. Les animacions són brillants i colorides, i les veus són molt divertides, per això diem que és una gran manera d’aconseguir que els nens llegeixen coses diferents tots els dies.

Kid Paint. És una aplicació semblant al Paint, de dibuix i pintura.

Magic Piano. És una aplicació musical divertida i entretinguda que captarà l’atenció dels nens de totes les edats.

Math Party. És un joc de càlcul mental que és pot emprar per a xiquets de primària. L’objectiu del joc és anar ordenant unes sèries de números i, per a menejar una bola, has de respondre a una pregunta de càlcul mental.

ABC 123 Writting Practice. Ajuda al xiquet a aprendre com escriure en anglès.

TEMA 12 - AMPLIACIÓ

I, què millor manera de comprendre les eines d’autor que explicant una d’elles? Ara us parlaré sobre Hot Potatoes, una eina d’autor que he tingut oportunitat d’emprar i, per tant, conèixer més profundament.

Com ja sabeu, Hot Potatoes és un programa gratuït i universal que podem utilitzar a la nostra aula ja que ens permet realitzar diversos tipus d’activitats com poden ser exàmens tipus test o exercicis de mots encreuats. A més, podem tant compartir els nostres exercicis com agafar-ne d’altres ja que el programa ens dóna l’opció de poder difondre-los per la xarxa.

Dins d’aquesta eina distingim 5 creïlles o potatoes que són les opcions que ens ofereix per a realitzar diversos tipus d’exercicis. Aquestes són:

JCloze: En esta podrem crear exercicis d’emplenar espais.  Al clicar a esta creïlla se’ns obri una nova finestra on apareix el títol, un espai en blanc on realitzarem l’exercici i uns botons que ens permeten crear els espais, esborrar-los si ens hem equivocat, afegir pistes per a què els alumnes ho tinguen més fàcil, etc.

JQuiz: Ací podrem fer exercicis per a contestar diversos tipus de preguntes, ja siguen respostes breus, tipus test de resposta única, de més d’una resposta, etc. A més, també tenim altres botons amb els quals podem dir quin percentatge d’encert té, escriure un text per tal d’indicar-li a l’alumne si és o no correcta la seua resposta, donant explicacions i remarcant quines són les correctes i incorrectes, etc.

JCross: Esta creïlla ens permet fer exercicis en forma de mots encreuats (crucigrames). Ens ofereix dos opcions, o posar nosaltres les paraules en la graella, o que el mateix programa les distribuisca automàticament. No obstant, independentment de l’opció que elegim, haurem de clicar a un botó anomenat Definicions on escriurem les definicions d’estes paraules per a què l’alumne puga realitzar el mot encreuat.

JMatch: En esta podem crear activitats de relacionar conceptes, significats, frases, etc. En dos columnes, posaves conceptes o paraules que havies de relacionar. Un exemple podria ser una activitat d’unir.

JMix: Esta creïlla ens permet fer exercicis d’ordenar paraules, oracions o textos. Escrivint les paraules o frases que vols agrupar, el xiquet l’únic que haurà de fer és escollir per a ordenar-les.

A més de Hot Potatoes, us interessaria saber emprar algunes de les eines d’autor que he comentat al tema 12? Doncs no us preocupeu per buscar perquè ací teniu uns quants tutorials a més del link de descàrrega de la que vulgau!

Descarrega’t Jclic

Descarrega’t  Hot Potatoes

Descarrega’t  Squeak

Descarrega’t ExeLearning

Descarrega’t Neobook

Descarrega’t Malted

Però, i els xiquets amb necessitats educatives? Doncs no hi ha problema perquè també hi ha eines per a ells com podem trobar en la següent pàgina la qual ens permet descarregar programes que ajuden a l’aprenentatge per a persones amb diferent tipus de discapacitat ja siga motora, visual, auditiva, etc.

Pel que fa la meua opinió, pense que totes estes eines d’autor són molt útils per a dur-les a l’aula ja que ens permeten realitzar tasques i activitats per als nostres alumnes. A més, a l’oferir-nos tantes possibilitats, podem adaptar els exercicis per a tot tipus d’alumnat incloent als que necessiten qualsevol ajuda en el seu procés d’aprenentatge. De fet, és molt senzill crear este tipus d’activitats i l’únic que ens pot portar una mica de temps és saber emprar el programa però amb pràctica i un ús continu s’aconsegueix ser un bon expert.

Un exemple que podríem dur a l’aula seria realitzar un examen amb estes eines d’autor. Amb el JQuiz del programa Hot Potatoes podríem fer un examen tipus test o de respostes breus cosa que d’una banda ens permetria estalviar paper i d’altra permetria als alumnes, si el mestre així ho vulguera, realitzar les activitats o examen en este cas a casa sense necessitat de fer-lo excepcionalment a l’aula. Per tant, estes eines ens aporten una sèrie de possibilitats que no podem trobar en altres més comuns.

TEMA 12

TEMA 12 – INFORMÀTICA EDUCATIVA

Índex:

- Classificació de programes amb suport informàtic

- Tipus de materials informàtics educatius

- Característiques eines d’autor

- Criteris de selecció i exemples

1. Classificació de programes amb suport informàtic

Eines d’usuari de propòsit general. Facilitar tasques de recollida, presentació i gestió de dades, processadors de text, bases de dades, mapes conceptuals.
Exemple: Prezzi, Google Docs i Cmap Tools.

Jocs i programes d’entrenament. Tenen com objectiu principal divertir amb activitats que potencien habilitats i estratègies i fins i tot, aprenentatge de continguts.
Exemple: aplicacions per a xiquets autistes que els permeten aprendre emocions, habilitats socials, etc.

Interactius d’aprenentatge i potenciadors del desenvolupament de la creativitat (Jclic, Hot potatoes). Dintre del qual destaquen 2 grans grups:

- Aprenentatge de continguts. Suport del procés d’E-A. Aprenentatge d’idiomes. Consultes: Té com objectiu principal facilitar a l’usuari la construcció o realització d’aprenentatges a través d’entorns interactius.

Exemple: les plataformes Moodle on ens trobem en un entorn d’aprenentatge en el qual l’alumne té un suport mitjançant debats, tutories, etc.

- Desenvolupament de la creativitat. Programes de disseny. Creació de pel·lícules. Animació: tenen com objectiu principal exigir l’elaboració final d’un producte a partir d’una combinació d’elements.

Exemple: taller de Screenflow.

2. Tipus de materials informàtics educatius

Programari específic i material audiovisual. Sol estar centrat en una matèria i nivell educatiu concret.

Eines d’autor. Permet l’adaptació de les activitats educatives a la matèria i nivell. Estes ens donen una major funcionalitat per adaptar el programa a les nostres necessitats.

Eines creatives. Orientades a la creació de productes artístics multimèdia. Permeten centrar-se en el procés.

3. Característiques eines d’autor

Les eines d’autor són aplicacions orientades a la creació de materials educatius, que integren tots els components d’un material didàctic multimèdia sense necessitat de programar. Entre les seves característiques més importants destaquen:

- Permeten adaptar la informació, la seva presentació i seqüenciació, a les necessitats de l’alumne.

- Permeten relacionar la informació i les seves fonts. Un exemple podia ser un post en el blog on sempre fem referència a la font, d’aquesta manera podem estar en contacte i intercanviar informació en la persona que ha desenvolupat eixa eina.

- Permeten incloure qüestionaris i proves que avaluen els coneixements arribats.

- Permeten activar animacions i vídeos explicatius, incorporar sons i un llarg etcètera de recursos multimèdia.

4. Criteris de selecció i exemples

- Facilitat d’ús versus llibertat creativa.

- Programació automàtica.

- Interoperabilitat i standards.

- Adaptació a diferents estils d’aprenentatge.

- Fitxers multimèdia.

- Extensibilitat.

AMPLIACIÓ TEMA 11

Una vegada vistes les característiques del programari lliure i els seus avantatges i desavantatges en el punt 2 i 3, vull destacar un vídeo que he vist a YouTube que, amb un exemple d’una recepta d’un pastís, parla sobre les diferències entre programari lliure i programari propietari.

El primer que ens diu es que el programari propietari és com un pastís industrial el qual està molt ben presentat i fa una olor molt bona. Sembla tot genial, no obstant si vulguerem veure la recepta amb els ingredients que formen el pastís, no podríem. Açò es deu a què si l’empresa donara els ingredients, altres podrien imitar els seus pastissos.
D’altra banda, el programari lliure es comparat amb un pastís que podria fer la nostra àvia. Ens diu que ella moltes vegades el fa per a donar-nos-el als seus néts i en cas de què vulguerem la recepta per a provar de fer-los nosaltres, l’àvia ens la donaria sense cap problema. Una vegada tenim la recepta, potser que hi haja alguna cosa que no ens agrada i la podem canviar al nostre gust i, el proper dia que anaren tots a casa de l’àvia, cadascun dels néts tindria una recepta modificada que més tard podria usar qui fora ja que el pastís tenia uns altres ingredients però també estava bo. Per tant, si hauríem de resumir el programari lliure en dos o tres paraules serien cooperació, compartir i racional.

I ara, després d’aquest vídeo que hem vist la comparació entre el programari lliure i el propietari, podríem parar-nos a pensar de dur el lliure a la pràctica, és a dir, a l’escola. Doncs buscant per la xarxa, he trobat un altre vídeo en el qual podem veure com s’usa el programari lliure a l’aula, en aquest cas en l’assignatura de matemàtiques.

Pel que fa l’apartat 4 en el qual hem parlat de LliureX, he trobat una notícia que m’ha resultat molt interessant ja que, amb la introducció de LliureX a les aules de la Comunitat Valenciana, no sols s’ha aconseguit l’objectiu principal que era el d’introduir les TIC en el sistema educatiu, sinó que la Generalitat ha estalviat una gran quantitat de diners al portar el programari lliure a les aules, més concretament 3,8 milions d’euros a l’any 2012 i més de 33 milions des del 2005 fins a la data de hui. Açò es deu a diversos aspectes com poden ser la seua eficiència o  evitar els costos de llicències els quals hem tractat en el punt 2 i 3 d’aquesta unitat on parlàvem sobre el programari lliure.

Segons la Generalitat: Es millora la qualitat, la interoperabilitat, la seguretat dels sistemes d’informació i es fomenta el desenvolupament d’aplicacions pròpies i la presència del valencià al món digital.

Ja per últim, us deixe el següent enllaç on podreu accedir a més informació per a conèixer més profundament LliureX, podent accedir a fòrums, a manuals que ens indiquen com emprar-lo, a enquestes... a més, ens resolen les típiques preguntes que ens poden sorgir com què és LliureX, per què és lliure, per què usar-lo o els avantatges que presenta. També ens dóna l’opció de descarregar-nos diverses versions, oferint les següents:

Per tant, després de veure tot el tema i a mode d’opinió personal, pense que l’ús de programari lliure a l’aula és beneficiós com hem pogut observar als vídeos i a la gran quantitat d’avantatges que presenta este tipus de programari. A més, com hem vist en la notícia, a més d’introduir les TIC i promoure el desenvolupament de la competència digital en els nostres alumnes, pense que seria una bona mesura per tal d’estalviar costos i més en estos moments de crisi on qualsevol estalvi es bo per a què l’economia resorgisca.

Molta gent creu que tant sols podem usar el programari lliure a l’aula d’informàtica, no obstant com hem pogut veure en el vídeo anterior, es pot utilitzar en totes les matèries que vulgam ja siga matemàtiques, castellà, valencià, coneixement del medi, etc. Jo propose que una o dos vegades a la setmana, el mestre i els seus alumnes deurien anar a la sala d’ordinadors i fomentar este tipus de programari ja que, jo personalment l’he estat usant al meu institut durant molts anys i em pareix que ens dóna la possibilitat d’aprendre moltes coses.